dijous, 29 de març del 2012

La meua clase

Després de veure els fragments de la pel·lícula "La classe", vaig recordar que a mi també m'havia passat una cosa semblant en els meus anys a l'institut. No vaig ser jo el protagonista, però si un testimoni d'un esdeveniment que canvià la direcció d'un dels meus companys.

Estava jo en 2n de la E.S.O., en la classe de ciències de la naturalesa justet abans de que aquesta començara, un company meu, del qual no diré el nom, sempre estava emprenyant la gent. Es dedicava a empentar-nos, agafar-nos del coll, pegar-nos calbots... no ens deixava mai en pau. Aquest dia, el professor va entrar sense que el meu company s'adonés, i el va pillar empenyent a un altre company. Com que aquest alumne era repetidor i el professor ja se'l coneixia va anar directe cap a ell. Tots pensàvem que el castigaria enviant-lo a parlar amb el director, que era lo que normalment feien amb ell, sorprenentment per a tots nosaltres el professor el va empentar a ell. Mare de deu!! Allò va ser bocabadant, tota la classe es quedà en silenci, mirant l'escena. El professor a banda d'empentar-lo li deia cridant: "Quee!! A que no t'agrada que t'empenten!! A que no t'agrada que algú més gran t'empente eee!!" El meu company repetidor es va cabrejar moltíssim, sincerament no se com va poder controlar-se perquè es va tornar molt boig en aquell moment i no se com no va colpejar al professor. El que va fer va ser anar-se'n de la classe. Després de l'escena, la classe es va donar amb normalitat, amb el meu company repetidor fóra, o al despatx del director, no ho recorde bé. El cas es que aquest company no va tornar a empentar mai més ningú en aquesta classe, amb els altres professors a vegades encara ho feia, però amb aquest no reincidí.

No se si el que va fer el professor en aquell moment va ser el més adequat, va ser ètic, o que va ser, però resultat va donar, la veritat es que podria haver-se fet d'una altra forma, podria haver-se parat a dialogar amb ell,  a preguntar-li perquè ho feia, però probablement mai haguera aconseguit els mateixos resultats.  Després de l'escena, un es planteja si hi ha vegades que les solucions menys esperades i pot ser, vistes des de fóra, les menys correctes són les mes efectives davant de persones que no atenen a les solucions convencionals o moralment acceptables.  Jo sincerament crec que no hauria actuat com ho va fer el professor, hauria intentat calmar-lo, donar-li uns arguments per tal de que deixara de fer-ho, explicar-li que s'ha de respectar la integritat de les persones i que la seua llibertat d'actuació acaba on comença la dels altres.

Ara us pregunte, que haguéreu fet vosaltres en aquesta situació?

2 comentaris:

  1. El uso de la fuerza física está en el límite, y resulta tremendamente conflictivo como bien muestra tu historia (por cierto, muy bien escrita!). Yo no juzgaría a ese profesor. Por lo que cuentas, entiendo porqué hizo lo que hizo y, además, parece que funcionó! Asumió un riesgo, un riesgo real, no solo físico, sino laboral. Está en el límite, muy en el límite y, desde luego, yo no recomendaría como norma ni perder el control ni sustituir el razonamiento por la fuerza (me da la impresión de que este no es el caso). En todo caso, espero que tanto el profesor como el alumno hayan sacado alguna enseñanza útil que les ayude a ser mejores. Gracias por tu historia!

    ResponElimina
  2. No pretendia juzgar al profesor solo expuse mi experiencia, y está claro que está en el límite, solo queria mostrar lo que se puede llegar a hacer para intentar reconducir una actitud impropia por parte de un alumno. Y bueno gracias por lo de bien escrita.

    ResponElimina