dimecres, 23 de maig del 2012

¿Qué he hecho yo para merecer esto?



Autoevaluación

            ¿Qué he hecho yo para merecer esto? Pues en primer lugar, he aprendido a defender mi papel de educador del movimiento, frente a aquellos que piensan que la Ed. Física es otro recreo, he aprendido a justificar esta clase con argumentos de peso,  he aprendido qué es la educación, sus diferencias con el aprendizaje y la enseñanza, ya que por mucho que seamos “expertos” en educación pienso que hasta ahora no teníamos ni idea de qué era, ni que principios la rigen, ni que valores transmite. También he aprendido a ver el cambio, a saber quién, cuándo, cómo, dónde y porqué debe realizar el cambio, y esto lo debe hacer uno mismo, en el papel de educador para después poder cambiar a tus alumnos, no para que sean como tú, sino para que sean ellos mismos y aprovechen todo su potencial.  

            En segundo lugar, pienso que he hecho muchas cosas para aprender y para que aprendieran mis compañeros, como realizar las tareas que proponía el profesor, tanto las individuales como las de grupo, hacer un blog en el cual he intentado poner posts interesantes, aunque posiblemente podría haber hecho más y mejores porque tengo un listado de post pendientes del cual no me siento orgulloso. Es posible que no se haya visto reflejado en el blog, pero he leído prácticamente todos los textos propuestos, realmente no por obligación ya que no la había, sino más bien por curiosidad, porque me parecen temas todos interesantes y que debemos conocer si queremos ser buenos educadores. Para los demás también he hecho alguna que otra explicación de algún concepto que yo dominaba y ellos no, que no siempre lo que se hace por los demás tiene que ser obligatoriamente material o digital. A veces las mejores reflexiones se producen con las cosas más sencillas, que solo surgen a través del diálogo y los comentarios con los compañeros.

            Como resultado de lo que he hecho por aprender y por que aprendan, diría que todo me ha servido para cambiar, para cambiarme a mí mismo en mi forma  de ver y entender las cosas, de ver y entender la educación y el movimiento. Me ha servido para reflexionar sobre lo que pensaba sobre la educación y los valores educativos antes de esta asignatura y lo que pienso ahora debidos a los cambios que se han producido en estos pensamientos y creencias anteriores a través de las lecturas y las reflexiones, sobretodo grupales.  Me ha servido para tener una base teórica en la que apoyarme en mi defensa de esta carrera, de la Ed. Física y del movimiento en general. Creo también que el trabajo que he hecho ha servido para que los demás aprendan conmigo, por pequeño que haya sido gracias a la comunidad de aprendizaje, ya que me he visto a mi mismo intentando aportar cosas provechosas para los demás sin  intentar destacar por encima de los demás, ya que he visto que con compañeros al lado es donde mejor puedes reflexionar porque los puntos de vista de cada uno te ofrecen una visión panorámica de la misma información, impidiendo  que nos obcequemos en un solo punto.

            Y creo que esto es todo lo que he hecho para merecer esto, eh!, un momento, pero si no os había dicho qué es lo que me merezco.  Creo que me merezco un 7’5 por todas las razones anteriores. 

dimecres, 9 de maig del 2012

Tema 5


Resum del contingut del tema 5, classe del 9/5/2012

TEMA 5
Canvi educatiu i ètica professional
Què significa canviar i perque fer-ho?
El canvi té un aspecte racional i un aspecte afectiu. Quan es parla de canvi es para de Reformes i de Innovacions educatives.
Reformes educatives--> Sistema educatiu.  Innovacions--> Accions educatives.

Fullan 1992, Nivells de canvi. Article
 Parla de 3 nivells:
1r nivell: Nous materials i activitats. Materials allternatius. (innovacions, novetats) 
2n nivell: Mètodes i tasques de ensenyaça-aprenentatge. 
3r nivell: Creences i valors que influixen en la comprensió dels temes i les idees pedagògiques assumides. Canviar la idea de pensar. 

Entre els tres nivells hi ha una relació de gradient. Va dels canvis superficials o aparents com el dels materials, als canvis reals més difícils.

LA FRASE:
"El éxito o el fracaso del cambio educativo dependerá de lo que los profesores piensen y hagan. Así de simple y complejo."

El professor davant del canvi.

1ª idea: Canviar es impossible, és el primer que es pensa. Idea de que "canvien ells", qüestió de joves o de majors. El burnout educatiu, el professor cremat .
2ª idea: Hi ha que canviar-ho tot. Fer-ho tot nou, no reconèixer que pot haver coses que estan bé. Arrogancia pedagògica: Tots conduixen en direcció contrària. Pensament de que els que no ho fan bé són els demés. 
3ª idea: Tot canvi és totalment planificable. No se poden planificar tots els canvis. Però hi ha coses que no controles. La seqüència correcta per a descriure a aquesta idea és "Preparats, disparen, apunten." 
4ª idea: Innovar és sinónim de materials, mètodes i activitats novedoses. La paradoxa de la innovació sense canvi. Non sempre es desencadena un canvi ideal. A qualsevol cosa li poses "ing" i ja tens una activitat nova.
5ª idea: Els canvis es poden imposar. Has d'estar convençut i has de comprometre a aquest canvi, sinó no es pot imposar. Es donen situacions de aparença de canvi però es busca la forma contrahegemònica de seguir fent el mateix. El canvi no és linial, hi ha moments més adequats per a realitzar els canvis. 

Som responsables del canvi. El canvi real comença per nosaltres mateixos.

dimarts, 8 de maig del 2012

Paideia



Per a tots aquells que no pogueren vindre a la xarrada del nostre company Hèctor Solís us deixe un resum de l'exposició que va fer sobre l'escola lliure Paideia.
En primer lloc ens va contar que la paraula Paideia procedia del grec i significava educació intel·lectual, espiritual i atlètica del home. Es trià aquest nom de l'escola perquè tenia un caràcter humà. Després del nom ens explicà que Paideia era com una cooperativa i que l'havien fundada entre pares, mares i professors. 

Ideologia: L'escola es basava en una ideologia que compartien tots, basada en la solidaritat, l'antiautoritarisme, la nuesa, l'afecte, l'amor per la naturalesa i la igualtat. Ens va contar també, que va haver una excepció que va ser el cas de "Pepita" que s'alçà com a directora per tal de crear una jerarquia i que les coses funcionaren millor, disposant aquesta de més privilegis, atentant aquesta conducta contra l'antiautoritarisme explícit de la pròpia ideologia. 


Dia a dia en l'escola: En l'escola el que ens digué que feien al arribar(tots junts ja que hi havia un autobús tant per a alumnes com per a professors), era una assemblea general on es distribuïen les tasques i es donava les notícies a tots els components de l'escola.  Hi havia diverses feines de manteniment, del tipus plantar a l'hort, agranar el pati o escurar els plats en la cuina. Cadascú podia elegir la feina que volguera, fent-ne sempre una i sense repetir la que havia fet el dia anterior. Després, cadascú triava les classes que volia donar, és a dir, segons al que ell s'havia compromès a fer en una reunió al principi de curs amb el professor, havia de fer uns quaderns, el nombre de quaderns als que s'havia compromès per fer cada setmana. Per exemple, podien ser 2 quaderns de matemàtiques, 1 de llengua i 2 de geografia. Les assignatures eren lliures, podies demanar aprendre electricitat per exemple i es buscava algú que entenguera per explicar-t'ho o inclús podies ser autodidacta.

Classes: Les classes eren grupals però sense una pissarra on explicava el professor, sinó que el professor anava explicant un per un als alumnes, ja que les classes no estaven massificades. A banda, no hi havia pupitres sinó una taula on estava el professor i on els alumnes acudien per tal que els explicara els exercicis que havia de fer cadascú.

Càstigs: Els càstigs segons ens va contar Hèctor, eren freqüents i es donaven quan una persona no complia amb el seu compromís de fer els quaderns o quan es comportava malament, per exemple quan no menjava el que li donaven de dinar. Quan es produïa aquest fet, et converties en un "Manat", cosa que provocava que tots pogueren encomanar-te feines, fins i tot els teus propis companys.  Molts dels càstigs es discutien en l'assemblea. Existien també els "càstigs majors" que consistien en no poder eixir al pati o en tancar-se en la classe per aprendre a conviure.
Activitats: Es realitzaven, segons ens va contar, moltes activitats que estaven lligades amb la natura També es fomentava la creativitat, es celebrava el carnaval amb tots els disfresses fets per ells, i algunes altres excursions i festes. 

Les conclusions que Hèctor ens va dir que extreia de Paideia eren tant positives com negatives. Entre les positives que hi havia una major llibertat, creativitat, independència, vivències diferents que fomentava el fer sempre allò que volgueres. Entre les negatives, que no hi havia llibres de text escolars, no es considerava escola reglada, que es creaven persones mal estudiants i desastres però també bones persones que ho compensava d'alguna manera. 

Finalment ens descrigué l'impacte que va sofrir al acudir a una escola "normal".

Ací us deixe els enllaços al blog de Hèctor i al Power Point que ens va passar per si voleu saber més sobre el tema.